llimoner (citrus limon)
Bibliografia
El llimoner és originari de les valls del sud de l'Himalaya, des d'on va ser importat pels àrabs a
Europa. Cal saber que el llimoner era desconegut per grecs i romans i va ser nomenat per primera vegada al llibre sobre agricultura Nabathae cap al segle III o IV. El seu conreu no va ser desenvolupat en occident fins després de la conquesta àrab, extenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es correa en gran mesura, degut al clima, per al consum propi i d'exportació.
És considerat un dels arbres fruiters més importants del món, per això el seu cultiu i el seu consum es realitza amb igual importància en els cinc continents. Són explotats comercialment a pràcticament tots els països on les condicions climàtiques els permeten prosperar (suporta malament les baixes temperatures). Tot i això, els productors més importants de llimoners del món són els Estats Units, Espanya i Turquia. A l'hemisferi Sud cal destacar Argentina, Xile i Sud Àfrica.
En els Països Catalans es cultiva sobretot al País Valencià, Xàtiva, València, Alacant, Castelló de la Plana i també a Sóller, a Mallorca. A Catalunya és un dels cítrics menys cultivats. És habitual trobar-lo en els horts de les comarques que tenen un clima suau de caràcter marítim temperat.
És considerat un dels arbres fruiters més importants del món, per això el seu cultiu i el seu consum es realitza amb igual importància en els cinc continents. Són explotats comercialment a pràcticament tots els països on les condicions climàtiques els permeten prosperar (suporta malament les baixes temperatures). Tot i això, els productors més importants de llimoners del món són els Estats Units, Espanya i Turquia. A l'hemisferi Sud cal destacar Argentina, Xile i Sud Àfrica.
En els Països Catalans es cultiva sobretot al País Valencià, Xàtiva, València, Alacant, Castelló de la Plana i també a Sóller, a Mallorca. A Catalunya és un dels cítrics menys cultivats. És habitual trobar-lo en els horts de les comarques que tenen un clima suau de caràcter marítim temperat.
Descripció morfològica
És un arbre perennifoli, macrofaneròfit,de 2 a 7 metres d'alçària, de capçada arrodonida, amb les branques sovint espinoses, flexibles i amb punxes.
L'arrel és un eix vertical amb nombroses arrels secundàries que neixen en desordre i el tronc és gruixut amb l'escorça grisa, llisa o aspra i brillant.
Les fulles són simples, el·líptiques, coriàcies, bastant llargues, de 5 a 10 cm, amb el pecíol poc o gens alat i amb el marge gairebé enter o lleugerament dentat. Són de color brillant per la cara superior i verd pàl·lid i clar per la part inferior.
Llimones
Flors d'un llimoner a Barcelona
Les flors fan uns 3 cm, hermafrodites, solitàries o formant inflorescències en raïm en les axil·les de les fulles. El peduncle és curt, articulat i carnós. El calze està format per 5 sèpals triangulars petits, de color verd. La corol·la està constituïda per 5 pètals blancs per la part interior i de color violat per la part exterior.
L'androceu està format per un nombre elevat d'estams (entre 20 i 40) i el gineceu és pluricarpel·lar amb l'ovari sincàrpic, l'estil curt i l'estigma desenvolupat fins el final.
El fruit, la llimona o llima (ço en els parlars del País Valencià), és de color groc pàl·lid. És de forma ovoide amb un mugró a la punta, d'uns 10 cm de llargada, amb una polpa sucosa dividida en grills (de 8 a 14), de gust àcid. És un hesperidi, constituït per un epicarpi prim, que conté l'oli essencial, un mesocarpi eixut i esponjós, de color blanc i un endocarpi format per les membranes que delimiten els grills que contenen el suc i les llavors. El fruit és la part que s'utilitza per les seves propietats farmacològiques.
L'arrel és un eix vertical amb nombroses arrels secundàries que neixen en desordre i el tronc és gruixut amb l'escorça grisa, llisa o aspra i brillant.
Les fulles són simples, el·líptiques, coriàcies, bastant llargues, de 5 a 10 cm, amb el pecíol poc o gens alat i amb el marge gairebé enter o lleugerament dentat. Són de color brillant per la cara superior i verd pàl·lid i clar per la part inferior.
Llimones
Flors d'un llimoner a Barcelona
Les flors fan uns 3 cm, hermafrodites, solitàries o formant inflorescències en raïm en les axil·les de les fulles. El peduncle és curt, articulat i carnós. El calze està format per 5 sèpals triangulars petits, de color verd. La corol·la està constituïda per 5 pètals blancs per la part interior i de color violat per la part exterior.
L'androceu està format per un nombre elevat d'estams (entre 20 i 40) i el gineceu és pluricarpel·lar amb l'ovari sincàrpic, l'estil curt i l'estigma desenvolupat fins el final.
El fruit, la llimona o llima (ço en els parlars del País Valencià), és de color groc pàl·lid. És de forma ovoide amb un mugró a la punta, d'uns 10 cm de llargada, amb una polpa sucosa dividida en grills (de 8 a 14), de gust àcid. És un hesperidi, constituït per un epicarpi prim, que conté l'oli essencial, un mesocarpi eixut i esponjós, de color blanc i un endocarpi format per les membranes que delimiten els grills que contenen el suc i les llavors. El fruit és la part que s'utilitza per les seves propietats farmacològiques.
Farmacologia:
AVÍS MÈDIC
La part del llimoner utilitzada farmacològicament és el fruit (pericarp i polpa).
Principis actius:
Els principals components que es troben en el pericarp i la polpa del fruit són:
Oli essencial:
Oli essencial:
Ric en limonè, alfa i beta pinè, isopulegol, alfabergamotè, citral, citronelal, cumarines com la bergamotina i la limetina, terpinol, fel·landrè i sabinè.
Àcids: ascòrbic (vitamina C), cítric, màlic.
Flavonoides:
Àcids: ascòrbic (vitamina C), cítric, màlic.
Flavonoides:
Citrina que és una barreja d'hesperidiòsid, d'eriodictiòsid i de petites quantitats de diosmòsid. També apareix sinensetina, nobiletina, naringina, rutina i ericitrimina.
Cafeïna (fulles) en petites quantitats.
Pectina.
Minerals: potassi i calci.
Cafeïna (fulles) en petites quantitats.
Pectina.
Minerals: potassi i calci.
Accions farmacològiques
L'oli essencial és antisèptic (inhibeix la proliferació de microorganismes i n'impedeix l'acció patògena sense perjudicar els organismes superiors), eupèptic (afavoreix la digestió), carminatiu (afavoreix l'expulsió dels gasos del tub digestiu) i diurètic (provoca una eliminació d'aigua i sodi a l'organisme, a través de l'orina). També en destaca les seves accions com vitamínic, antiescorbútic, antioxidant, depuratiu, digestiu, antidiarreic, vermífug, pectoral, antireumàtic, antigotoses i demulcent.
La pectina té un efecte hemostàtic local (atura l'hemorràgia), antidiarrèic (atura i evita evaquacions de ventre freqüents) i protector de la mucosa gastrointestinal. A més es considera antianèmic (evita o contraresta l'anèmia), antiemètic (evita o suprimeix el vòmit), antipirètic (fa disminuir la febre), analgèsic (calma o elimina el dolor), antiescleròtic (evita l'enduriment dels teixits) i remineralizant. En ús extern és antisèptic, cicatrizant i hidratant.
La pectina té un efecte hemostàtic local (atura l'hemorràgia), antidiarrèic (atura i evita evaquacions de ventre freqüents) i protector de la mucosa gastrointestinal. A més es considera antianèmic (evita o contraresta l'anèmia), antiemètic (evita o suprimeix el vòmit), antipirètic (fa disminuir la febre), analgèsic (calma o elimina el dolor), antiescleròtic (evita l'enduriment dels teixits) i remineralizant. En ús extern és antisèptic, cicatrizant i hidratant.
Usos medicinals
Tradicionalment se li atribueixen nombrosos usos, concretament, al seu fruit, la llimona.
És usada per prevenir l'acció de virus i bacteris, tot augmentant les defenses de l'organisme. És a dir, activa els glòbuls blancs degut al seu alt contingut en vitamina C.
Pel que fa a l'aparell respiratori, ajuda a combatre infeccions respiratòries com el refredats i la grip.
També és útil per l'aparell digestiu, ja que fa una funció reguladora i estimula les secrecions gàstriques. A més, calma l'acidesa estomacal, la gastritis i és eficaç per evitar o frenar el vòmit i expulsar els paràsits intestinals.
S'utilitza per tractar infeccions urinàries, gota, dolors reumàtics, colesterol, artritis, gràcies a les seves virtuts diürètiques i depuratives.
A l'aparell circulatori, no només tonifica els vasos sanguinis, sinó que també prevé l'angina de pit, ajuda a la circulació sanguínia, rebaixa la hipertensió, combat l'arteriosclerosi i estimula la formació de glòbuls vermells, sent molt adequat pel tractament de l'anèmia.
En l'ús extern s'aplica per curar irritacions, úlceres, picadures d'insectes, herpes labials, acne, epistasi i en forma de gargarismes per les angines i la faringitis. També en ús extern es té constància de la seva utilitat en gingintivitis, les càries, l'halitosi, fongs a les ungles, per combatre les impureses de la pell, per relaxar els peus i per alleugerir els dolors del reumatisme.
És usada per prevenir l'acció de virus i bacteris, tot augmentant les defenses de l'organisme. És a dir, activa els glòbuls blancs degut al seu alt contingut en vitamina C.
Pel que fa a l'aparell respiratori, ajuda a combatre infeccions respiratòries com el refredats i la grip.
També és útil per l'aparell digestiu, ja que fa una funció reguladora i estimula les secrecions gàstriques. A més, calma l'acidesa estomacal, la gastritis i és eficaç per evitar o frenar el vòmit i expulsar els paràsits intestinals.
S'utilitza per tractar infeccions urinàries, gota, dolors reumàtics, colesterol, artritis, gràcies a les seves virtuts diürètiques i depuratives.
A l'aparell circulatori, no només tonifica els vasos sanguinis, sinó que també prevé l'angina de pit, ajuda a la circulació sanguínia, rebaixa la hipertensió, combat l'arteriosclerosi i estimula la formació de glòbuls vermells, sent molt adequat pel tractament de l'anèmia.
En l'ús extern s'aplica per curar irritacions, úlceres, picadures d'insectes, herpes labials, acne, epistasi i en forma de gargarismes per les angines i la faringitis. També en ús extern es té constància de la seva utilitat en gingintivitis, les càries, l'halitosi, fongs a les ungles, per combatre les impureses de la pell, per relaxar els peus i per alleugerir els dolors del reumatisme.
Nutrició
La llimona poseeix un alt contingut en vitamina C (501,6 mg/l) i àcid cítric (49,88 mg/l).
Ús alimentari
Llimones a l'arbre
En gastronomia es fa servir tant la polpa de la llimona, com la seva pell, sovint per a aromatitzar o com a ondiment, i fins i tot les fulles del llimoner, que es mengen fregides o en bunyols. S'utilitza per a fer posres o begudes, com la llimonada, i com a condiment o ornament per a begudes, licors i menjars. També, per pastisseria en general i per aromatitzar diversos plats.
La llimona era molt utilitzada pels mariners, que pasaven llargs períodes en el mar sense accés a altres fruites o verdures, per a evitar l'escorbut, una malaltia causada per falta de vitamina C. Com que les llimones podien aguantar molt de temps fresques, els capitans les proporcionaven a la tripulació perquè no emmalaltissi.
Llimones a l'arbre
En gastronomia es fa servir tant la polpa de la llimona, com la seva pell, sovint per a aromatitzar o com a ondiment, i fins i tot les fulles del llimoner, que es mengen fregides o en bunyols. S'utilitza per a fer posres o begudes, com la llimonada, i com a condiment o ornament per a begudes, licors i menjars. També, per pastisseria en general i per aromatitzar diversos plats.
La llimona era molt utilitzada pels mariners, que pasaven llargs períodes en el mar sense accés a altres fruites o verdures, per a evitar l'escorbut, una malaltia causada per falta de vitamina C. Com que les llimones podien aguantar molt de temps fresques, els capitans les proporcionaven a la tripulació perquè no emmalaltissi.
Altres usos
En perfumeria, s'utilitza la pell de la llimona i l'essència obtinguda de les flors. En jardineria també es fan servir varietats nanes en testos com a plantes d'interior.
La llimona és l'ingredient principal de la tinta invisible, en què l'escrit es veu escalfant el paper. També popularment és un premi negatiu, de mal caràcter, oposat a la taronja.
La llimona és l'ingredient principal de la tinta invisible, en què l'escrit es veu escalfant el paper. També popularment és un premi negatiu, de mal caràcter, oposat a la taronja.
Toxicitat
El llimoner presenta una toxicitat lleu. No obstant això, igual que totes les espècies del gènere Citrus, contenen olis essencials fototòxics i irritants que poden produir reaccions dèrmiques (pústules en els llavis, dermatitis) a les persones que s'exposen a fortes dosis de rajos ultraviolats.
També pot causar algunes al·lèrgies causades per l'hipersensibilitat a la llimona. Finalment cal esmentar que ataca a la placa dental.
Cultiu
És un dels cítrics més sensibles al fred, per això és conreat intensivament més cap el sud que tarongers i mandariners. En canvi no li cal tanta calor durant l'estiu ja que els fruits no són dolços i per això a petita escala també es cultiva al litoral de Galícia i del Cantàbric. És imprescindible que el sòl estigui ben airejat perquè sinó les arrels es moren. Pot presentar clorosi fèrrica en terres calcàries. Necessita gran quantitat de magnesi. Als Països Catalans es cultiva sobretot al País Valencià, al Baix Segura, Xàtiva, València, Alacant i Castelló de la Plana i també a Sóller, a Mallorca.
Per créixer bé el llimoner ha de ser plantat en terres semilleugeres, riques en matèria orgànica, Phneutre i permeables. Necessita una temperatura d'entre 17 i 28 ºC, no suporta gelades fortes ni massa vent.
El creixement vegetatiu té lloc a les branques més joves en els tres períodes següents:
Per créixer bé el llimoner ha de ser plantat en terres semilleugeres, riques en matèria orgànica, Phneutre i permeables. Necessita una temperatura d'entre 17 i 28 ºC, no suporta gelades fortes ni massa vent.
El creixement vegetatiu té lloc a les branques més joves en els tres períodes següents:
Primavera:
Les ramificacions s'allarguen i neixen fulles joves de color verd clar, molt diferents de la resta de fulles (que són d'un color verd més fosc). Sobre aquestes ramificacions noves apareixen brots fructífers (botó floral i, més tard, flors).
Estiu:
La planta brota, però la brotació és menys important que les brotacions de primavera i estiu.
Tardor:
La planta brota. Aquesta brotació assegura el fullatge.
Té flors, fruits en formació i fruits madurs al mateix temps. Els fruits tarden de 10 a 18 mesos en madurar i es fan fins tres collites durant l'any.
Té flors, fruits en formació i fruits madurs al mateix temps. Els fruits tarden de 10 a 18 mesos en madurar i es fan fins tres collites durant l'any.
